Despres de tot el dia passejant per Disney, deixem l'hotel sequoia i agafem la ruta cap a Normandia, Tenim previst fer nit a Honfleur i el que més ens va inpactar quan vam arribar, va ser el pont de Normandie. anavem per la carretera i de cop i volta vam veure el pont més enorme que haviem vist mai, s´ha de veure per poder-lo imaginar, fa més de 2 Km de llarg i ajunta Honfleur amb Le Havre. Vam sopar al Mc Donald´s i vam buscar un area on poder passar aquella nit, vam decidir dormir a La Rivière Saint Sauveur, en un area que feia molt bona pinta, sortint de sopar vam anar a investigar on era l'area i com que els nens estaven dormint vam aprofitar per anar a visitar Honfleur.
 |
| Port de Honfleur |
Després de la visita al port, teniem ganes de veure el pont d'aprop i vam anar a travessar-lo. El vam travessar i quan arrivem a l'altre costat hi havia un peatge, i vam decidir a fer una "gamba". Una gamba vol dir girar al mitg de la carretera i tornar per allà on haviem vingut. Ens vam fer un gran fart de riure mentres tornavem pel pont, però rapidament se'ns va acabar el cachondeo quan ens vam possar la questió de com sortiriem de l'autopista sense tenir un ticket. La nostra sort va ser que la sortida era un caixer automatic on pagaves 1 o 2 euros i ja s'obria la barrera.
 |
| Rivière Saint Sauveur |
l'endemà ens llevem i ens en anem cap a Arromanches sur mer aquest poble ja ens va transportar cap a les pel.licules de la 2ª guerra mundial, Willis per tot arreu, tancs, camions de la guerra,.....una passada.
Es molt recomanable visitar el museu del desembarcament, ens fan una explicació de tot el que va passar en aquesta zona de Normandia el Juny del 44.
Fins i tot ens vam trobar amb el fill d'aquell paracaigudista americà que va quedar penjat en un campanar.
Aqui vam menjar les nostres primeres moules-frites. Només de pensar-hi sem fa la boca aigua. Mai havíem menjat tants musclos i tantes galettes bretonnes.
Després de dinar a la platja de GOLD BEACH vam anar a visitar una altra de les platges del desembarcament, OMAHA BEACH.
Quedem impressionats al entrar a les platges i veure-les tan maques amb l'herba que quasi arriba al mar. Ens envaeix una sensació de respecte per tot el que hi va succeir l'any 44. S'hi respira molta tranquil·litat la majoria dels visitants estan en silenci asseguts a l'herba observant el mar i suposo que pensant en els fets que van passar en aquest lloc ara fa quasi 50 anys.
A l´herba encara es poden apreciar algun bunker, les trinxeres i algun que altre forat fet per les bombes dels aliats. Son sensacions que només es poden tenir en aquests llocs.
L'Àlex jugant a disparar dins d'una trinxera
La Inés a la porta d'un Bunker
Les banderes Americanes les trobem per tot el viatge, al ajuntaments, als balcons de les cases, per tot arreu.
El càmping on teniem previst dormir ja el tenia clar des de que vam sortir d'Andorra, es un càmping a la ferme que es diu "la Ferme du Lavoir" a Formigny, per internet ja em va encantar però un cop allà encara va ser millor, la família que el porten son encantadors, es dediquen a la collita de les pomes i la fabricació de calvados, els hi vam comprar unes botelles de sidra que estava boníssima i un suc de poma natural que la Inés es tornava boja, llàstima que era el principi de les vacances sinó hauria emplenat la furgo de caixes de sidra. Una parcel·la sota els pomers, wifi, tot ben net, la veritat es que es un lloc recomanable al 100%. El millor càmping de totes les vacances;).
Al mati quan em vaig llevar li vaig preguntar al noi del càmping on podia comprar el pa i em va deixar una bicicleta per anar fins al poble que estava a uns 2 Km. Quan vaig tornar em va convidar a provar totes les varietats dels seus calvados i sidres.
Vam anar a visitar el poble de Colleville
sur mer , el més interessant son les fotos que hi han de com era el poble durant la guerra i com es ara, la veritat que tot sembla tret de la serie "hernamos de sangre".
 |
| Colleville sur mer |
Al museu també veiem un video on hi ha imatges del pròxim lloc que volem visitar la Pointe du Hoc del en aquest lloc estratègic hi havien instal·lats canons alemanys per defensar la entrada dels al·liats.
Els rangers americans intentaven escalar les parets dels acantilats mentre els alemanys els acribillaven a tiros. El lloc va estar tan bombardejat que es poden apreciar uns craters impressionants a terra.
Agafem la furgo i anem a veure la punta, realment està tot foradat com un gruyere, en els bunkers podem veure fins i tot els forats de les bales al formigó Els nens corren pujant i baixant per dins dels craters, només d'imaginar la potencia que han de tenir les bombes per fer uns forats aixi sens posa la pell de gallina.
Sortint d'aqui ens en anem cap a Sainte Mère Église parem a dinar a Grandcamp Maisy , on els nens juguen a tenis mentres nosaltres descansem una miqueta.
Amb Sainte Mère Église ens torna a passar el mateix, quan veus el soldat penjat a la teulada et ve al cap la peli de "el dia mas largo". Vam passejar pel poble ple de botiguetes de records de la guerra i li vam comprar el sopar al pizzero TONIO que feia les pizzes al seu camió i cada dia estava a un poble diferent. Un tio simpàtic.
 |
| Sainte Mère Église |
Al mati comprovem que el paracaigudista JOHN STEELE encara continua penjat al campanar, i com que el museu del 101st AIRBORNE DIVISION no obre fins més tard, ens en anem a esmorzar.
La foto en blanc i negre esta dedicada pel John i exposada dins del museu. Que li deu passar a aquest home pel cap quan veu el nino penjat al campanar??
Esmorzem a l'IRON MIKE que es una escultura feta en honor a les tropes teletransportades.
 |
El museu de l'Airborne val la pena veure´l, dins hi ha fins i tot un avió DOUGLAS C47 que es el que utilitzaven els al·liats per saltar sobre el territori nazi.
Vam agafar direcció Sainte Marie du Mont per anar a visitar un altra de les platjes del desembarcament UTAH BEACH
Marxem de Utah Beach i ens tornem a trobar un parell de Willys per la carretera, anem a visitar Carentan
i Saint-Lô, i després ja ens despedim de la zona del desembarcament i agafem rumb a la nostra pròxima destinacio: Le Mont
Saint Michel
Arribem per visitar el Mont Saint Michel a ultima hora de la tarda, es increïble la quantitat de turistes que el visiten, l'interior esta ple de botiguetes, restaurants i carrers estrets.
Sopem unes crepes en un dels molts restaurants i ens en anem cap a la furgo a passar la nit. A la sortida el paisatge es precios i estem tots els turistes fent fotos com a japonesos ;) us recomano portar un trípode, jo em vaig estar una bona estona buscant un lloc on apoiar la càmera.
 |
| Mont Saint Michel |
Despres d'esmorzar, una bona dutxa i a descubrir BRETANYA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada