diumenge, 28 d’abril del 2013

(BRETAGNE) PARIS-NORMANDIE-BRETAGNE


Ens endinsem cap a Bretanya i el primer poble que visitem es Saint Malo que es un poble fortificat de la època dels pirates. Amb la furgo entrem dintre de les muralles i ens hi aparquem ben a prop del centre. Anem caminant per tota la zona antiga buscant algun lloc per dinar, el poble està molt animat, pintors, pirates, musics ...per tal d' entretenir als nombrosos turistes. Com no, tornem a repetir menú i demanem un altre com musclos, aquesta vegada amb crema de llet i lardons.

 
Mai haviem vist tantes gavines a la platja, volant per sobre dels nostres caps. 


UNA MONA DE XOCOLATA ESPECTACULAR !!! 

Continuem el viatge cap a Dinan, es un poble Bretó que sembla l'aldea de l'Asterix i  Obelix, es un poble de visita obligada. Passem per Dinard  , però després d'haver vist Dinan ens va decepcionar una miqueta. Pel camí parem a una platja per veure com havia baixat la marea i totes les barquetes estaven a la sorra.


 

Dormim en un àrea de camping cars a Ploubalay

 L'endemà al mati quan ens llevem amb la Cris deixem els nens dormint i tirem cap a Cap Frehel, es una reserva ornitològica i hi han uns acantilats de mes de 70 metres d'alçada. Al arribar-hi tant aviat al matí som els primers, i podem disfrutar del paisatge sols. Fa un aire fred que fa que ens haguem de posar les jaquetes, el terra esta ple de petits rocs vermellosos que la gent ha aprofitat per fer diferents escultures celtes, nosaltres en fem una cadascun, tot i que la millor la fa la Cris, el lloc on l'ha construït es brutal.


Parem a esmorzar a el poble que hi ha abans d'arribar a cap frehel, i se'ns va parar un francés amb un 2CV a demanar-nos coses sobre Andorra, resulta que ell havia portat l'hotel de França a Encamp als anys 80-90 i coneixia a mig poble. A la taula podeu veure la última botella que ens quedava de suc de poma de Normadia, sort que encara en teniem una de sidra ;) que cauria aquella nit.

ens en anem cap a l'Île de Bréhat, es un lloc especial on no hi ha cotxes, només es pot circular a peu o amb bicicleta, tot son camins estrets i tot esta molt florit. Per arribar-hi agafem un barco i fem la volta a la illa, es tarda uns 45 minuts però es millor aquesta opció que la de agafar un ferry directe ja que així pots veure tota la costa. Diuen que val mes una imatge que 1000 paraules.








Si algun dia aneu a Bretanya no deixeu de visitar aquesta illa. Al parking trobem uns belgues que porten una T2 que han llogat per fer el tomb a Bretanya.


Ens en anem cap a Rohou, que es on tenim el càmping  abans però passem per una peixateria a comprar teca per sopar, peixet, coquilles de sant jaques, cloises i unes algues que estan bonissimes, tot fet a la bretonne amb mantega salada
La última botella de sidra !!!!

L'endema al matí després d'esmorzar torno cap a l'ille de Breath a buscar la cámara de video que havia deixat la Cris a la cistella de la bicicleta per fer-nos una broma.
Despres del viatget en ferry, anem a dinar a Perros-Guirec, i fem una pasejadeta en mini-barco pel llac que està al costat del port i ens en anem a la côte d'Armor

Anem a visitar Ploumanach,  li diuen la costa rosa degut al color rosat que tenen les pedres de granit, passegem per un caminet molt maco que voreja la costa, ple de enormes pedres i molt verd. Al camí li diuen la ruta dels duaners.

 
Per evitar tenir que caminar per la sorra i poder "aparcar" quan baixa la marea tenen aquests "camins" que entren dins del mar. Ens vam poder remullar una mica els peus a l'aigua freda;)
 

Marxem de Ploumanach per anar a visitar Dolmens i Menhirs,

El primer que visitem es el le menhir de Saint Usec, es impressionant lo gran que es, jo crec que a l'Obelix li costaria carregar-se'l a l'esquena.





Despres de visitar el Menhir cristianitzat, ens en anem a buscar el Dolmen a l'Île Grande , ens costa molt de trobar-lo, en aquest sentit els francesos no ho tenen massa ben indicat, potser es per això que cada cop que hem visitat aquests monuments megalítics ens trobem sols.


 

Ens en tornem cap a Ploumanach, a veure la posta de sol mentres sopem a la platja de la costa rosa.

 


Posem els nens a dormir i fem una mica de ruta per trobar un lloc on pasar la nit, no haviem tingut internet en tot el dia hi havíem d'improvisat algún lloc. Despres d'una estoneta de viatjar cap a l'oest trobem un lloc increïble al costat de la platja, hi han 4 campingcars aparcats i entre mitg hi ha un espai on hi entra justet la California. Al.lucinant la sensació d'adormir-nos escoltant les onades petant a 5 metros de la furgoneta. Al mati al despertar-me surto de la furgo i faig unes fotos, els nostres veins també estaven disfrutant amb la sortida del sol.
 

El poble on hem dormit es diu Locquirec, amb la canalla dormint anem a buscar la boulangerie per comprar el pa per l'esmorçar, però veiem un pastiset breto que es diu kouign-amann i uns de poma i prunes que fan molt bona pinta i ens els emportem també. Al costat d'on hem dormit hi ha una exposició de menhirs, qui diria que aquestes fotos estan fetes a les 7 del mati;)





Parem a esmorçar en un pic-nic al costat de la platja, l'embotit es típic de bretanya, es diu andouille de gueme, esta bastat bó però on hi hagi un tall de donja o de bull......
  
Ja fa dies que teniem ganes de escoltar algun concert de música bretona, i finalment a  vam poder fer-ho al Mercat de Guerlesquin . La Cris i la Inés es van posar al mig de la rotllana a ballar amb els "bretons" i la veritat es que ho van aprendre molt ràpid, aquella gent estaven molt contents de poder ensenyar a ballar a 2 turistes. Vaig flipar de com se li inflava el coll al noi que tocava la gaita.

Al mercat ens comprem unes raccions de "cochinillo" i ens ho anem a menjar a un poble del costat que es diu  Morlaix, i que te un aqueducte impressionant.


Ens en anem a vistar le Cairn de Barnenez  que arqueologicament parlant es una piramede. Es força interessant la historia d'aquest lloc.


Despres visitem els pobles deSaint Pol de Léon, Roscoff, i anem a visitar un menhir a prop de Goulven.



 Anem a menjar un steack tartar, ens prenem una botelleta de sidra, i passem la nit en un aire naturelle envoltats de vaques bretones. Que més podem demanar??








Al mati, ens en anem a Brignogan Plage a fer la "peche a pied", es tracta de que quan baixa la marea entrem a buscar crancs, peixos, gambes, cloises........ i abans de que torni a pujar sortim de la platja. A totes les oficines de turisme tenen els horaris de les marees ja que es molt perillos entrar-hi a fer la peche sense coneixer-los.




Amb tot lo que em pescat no en tenim prou per dinar i ens en anem a menjar uns musclos a una Terrassa davant de la platja on hem estat  pescant. Mentres dinem anem veien com puja la marea i es realment increïble pensar que estavem 1 Km endins del mar no fa massa entona.
Prop d'alli trobem un altre menhir cristianitzat


Anem a Menehan, a visitar que es una antiga casa de pescador que esta entre 2 roques


Passejem per la tarda descobrint la costa de Bretagne i  visitem el dolmen de Porspoder.



A final de tarda ens en anem cap a la Pointe de Saint Mathieu, a veure la posta de sol, i fem unes fotos "especials"






Anem a sopar al poble de Conquet, es una mica tard i ja pensavem que ens tocaria fer dieta, però finalment trobem un restaurant que ens fan unes crepes. Conclusió: a França la posta de sol s'ha de mirar despres de sopar.
Al mateix poble hi ha un area de autocaravanes molt ben equipada per pasar la nit. Recomanable al 100%









L´Endemà ja agafem la ruta per anar al Puy du Fou, pero abans passem per Brest. Es el primer dia que ens plou, la veritat es que no ens podem queixar del temps, ens ha acompanyat durant totes les vacances. A Brest ens passem el mati al Decatlhon de compres i despres anem a fer un bon dinar, per mi com a ciutat no te res d'especial a part de ser la capital de la Bretanya, ja ens ho havien dit, però em sabia greu no passar-hi estant tan aprop.
Arribats al Puy du fou dormim a Chambretaud en un altre lloc de Autocaravanes que te una pizzería al costat, aixi que no ens va caldre pensar que fariem per sopar.

 L'endemà ens en anem al càmping , es un càmping a la ferme on els propietaris entre altres coses es dediquen a la cria de cervols. Reservem la plaça, esmorcem i ens en anem cap al Puy du fou.
Es un parc molt diferent als que hem visitat fins ara, esta ambientat en diferents epoques, a cada lloc fan espectacles i pels carrers estem envolats d'artesans que ens ensenyen els oficis antics.












A la nit fem un sopar-espectacle, on l'Alex ja es trova un soci per estrenar l'espasa nova.
 L'endemà al llevar-nos ens en anem amb els nens a veure si trobem els cervols i els hi podem donar una mica de pa.

 Marxem del camping i anem un altre cop al parc, aquesta nit ens toca l'espectacle de la cinescenie, es un espectacle en el que hi participen mes de 1000 actors, es com estar veient una peli de la historia de França, nosaltres vam comprar 2 mesos abans, hi ha molta demanda i el mateix dia no es poden comprar per que estaven esgotades.





Quan va acabar l'espectacle vam tornar cap a chambretaud a dormir i al mati quan ens vam llevar, viatge de tornada cap a casa.


Han sigut les nostres primeres vacances llargues amb aquesta furgo. En resum, a Paris hem anat 2 dies de bòlid passejant amunt i avall, depres 3 dies a l'hotel a eurodisney disfrutant de la màgia del Miki, i els últims 15 dies visitant Normandia i Bretanya, disfrutant dels seus paisatges i de la seva gastronomia, els hi he agafat apreci a les crepes bretones i als mules;)
Un viatge recomanable al 100%